dissabte, 8 d’octubre del 2011

Seguimos a la espera...

...a la espera de la llamada. Y es que últimamente no paro de preguntarme: ¿Cuanto tiempo se puede estar "al caer"?, porque nosotros llevamos tres meses cayendo... y así me siento a veces, cayendo en un tunel largo y oscuro, y a veces, sólo a veces, veo una lucecilla al final del tunel. Hay dias en que la luz es mas grande y brillantes y otros... pero bueno, hoy la luz es genial!!!

Quiero pediros perdón por haber tardado mucho en enseñaros los últimos retalitos que nos han llegado, ya vereis que gozada!!!

El numero 15, nos llega de Basauri, Bilbao. De parte de Isus y Bego del blog "Mi embarazo doble etíope"". Una telita muy africana para nuestra colcha, me ha encantado!! Y el deseo... que ganas de que se cumpla!!!


El retalito numero 16, nos lo envian Kris y Dani, "Nuestro sueño etíope",desde Bilbao. Una telita superdivertida y con la que nuestro peke aprenderá los numeros, y un deseo muy tierno.


Mi compi, Sandra del "Cami de cargol", que está en Rusia conociendo a su peke, porque su caracol cogió carrerilla y pegó una acelerada, ...jejeje... y a lo que les deseo toda la suerte del mundo, nos hicieron llegar una telita preciosa y llena de color, de vida,... y un deseo que me llegó al corazón. Os quiero familia!!!


El siguiente retalito, el 18, nos lo envia Patty desde mi ciudad, Barcelona. Ella está confeccionando la colcha para su sobrino. Una telita que me hizo mucha ilusión pues la misma que nosotros hemos enviado a algunas famílias pero en color azul ( la nuestra era verde), que causalidad!!! Y el deseo es precioso!!!


Numero 19, que monada de retal, muy dulce y divertida!!! Con un deseo que me ha llegado... Nos lo envian Cris y Toni "Adoptaremos en el salvador" desde Alcoy.


Y por último, el num 20, nos lo envian Bruno y Elena desde Barcelona, de "Nuestra adopción en etiopía". Una tierna telita llena de florecillas y un precioso deseo. Mil gracias!!!


Mucchiisssiiimaassssssss gracias a todos!!!! Y perdón otra vez por el retraso de la publicación. Como veis todavía nos faltan muchos retalitos, así que si alguien mas quiere intercambiar dejarme un comentario o enviarme un mail.

Feliz finde!!!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

M'he deixat mimar!!!




Ja us había explicat que començava a trobar-me més animada en aquesta ruleta RUSA dels sentiments en el nostre llarg embaras. Continuo veient passar els dies sense notícies i continuo pensant “ Un dia més,....un día menos”, pero no ho faig amb la tristor d'abans, sino amb l'esperança de que ben aviat rebrem notícies.
Dimarts passat vaig tornar a trucar a l'Ecai, i la resposta va ser la mateixa que ens donen desde fa més de 2 mesos: “Sou els següents”, “Ha d'estar al caure”, “ No pot trigar gaire més”, “Pot ser en qualsevol moment”, “Pot ser demà mateix”, ... i no sé que pensar, no sé si es que aquella noia es possa en mode On CARA A, i hem solta el rotllo de sempre..., o si es que saben alguna cosa peró falta algun ùĺtim paperet o tràmit desde Moscow,..o no en té ni idea i es guia per la lógica, o només vol treure'ms de sobre durant una temporada més...
Sigui com sigui, estic més animada. Fa més de 4 mesos i mig que ens van asignar la preciosa regió de Yaroslavl, i ja estem dins del perióde previts d'asignació (sol ser entre 3-4-5 mesos) i ja queda va quedant menos pel perióde màxim d'espera a l'asignació ( abans dels 8 mesos desde la regió),... així que no pot quedar gaire més!!!! O aixó espero!!!!
També he tingut a casa uns dies als meus pares, ja us he comentat alguna vegada que ells viuen a Barcelona i jo en un poble de Lleida, així que m'he deixat mimar!!! I es que no hi ha res que uns mimitus extra per agafar forçes!!!

Petit@, la mama está amb les piles carregades i amb molts plans i il.lusions!!! Una miqueta més de paciencia cuqueta meva, que els papis ja vindràn ben aviat!!!