diumenge, 2 d’octubre de 2011

M'he deixat mimar!!!




Ja us había explicat que començava a trobar-me més animada en aquesta ruleta RUSA dels sentiments en el nostre llarg embaras. Continuo veient passar els dies sense notícies i continuo pensant “ Un dia més,....un día menos”, pero no ho faig amb la tristor d'abans, sino amb l'esperança de que ben aviat rebrem notícies.
Dimarts passat vaig tornar a trucar a l'Ecai, i la resposta va ser la mateixa que ens donen desde fa més de 2 mesos: “Sou els següents”, “Ha d'estar al caure”, “ No pot trigar gaire més”, “Pot ser en qualsevol moment”, “Pot ser demà mateix”, ... i no sé que pensar, no sé si es que aquella noia es possa en mode On CARA A, i hem solta el rotllo de sempre..., o si es que saben alguna cosa peró falta algun ùĺtim paperet o tràmit desde Moscow,..o no en té ni idea i es guia per la lógica, o només vol treure'ms de sobre durant una temporada més...
Sigui com sigui, estic més animada. Fa més de 4 mesos i mig que ens van asignar la preciosa regió de Yaroslavl, i ja estem dins del perióde previts d'asignació (sol ser entre 3-4-5 mesos) i ja queda va quedant menos pel perióde màxim d'espera a l'asignació ( abans dels 8 mesos desde la regió),... així que no pot quedar gaire més!!!! O aixó espero!!!!
També he tingut a casa uns dies als meus pares, ja us he comentat alguna vegada que ells viuen a Barcelona i jo en un poble de Lleida, així que m'he deixat mimar!!! I es que no hi ha res que uns mimitus extra per agafar forçes!!!

Petit@, la mama está amb les piles carregades i amb molts plans i il.lusions!!! Una miqueta més de paciencia cuqueta meva, que els papis ja vindràn ben aviat!!!

11 comentaris:

  1. Si Montse, ja veuràs com si!!!!!
    Si la ecai diu que està al caure és que ho està per que és que no es mullen mai, gens!!!
    Me n'alegro que estiguis més optimista i animada.
    Ai si, jo també vull mimitus extres....van tan be!!!!! per recurepar forces...
    Et desitjo lo millor bonica!!! jo sempre que et necessito tu hi ets...i això no s'oblida!!!!
    Molts petonets guapíssima i tan de bo us assignin ja la nineta més guapa del món!!!!

    ResponElimina
  2. Ay Montse que ganas debéis tener, si nosotros estamos impacientes y en nuestra Ecai todo es decirnos que aun falta muchooo, me pongo en tu piel y uff!

    pero piensa que ya lo que os queda es lo mejor, conocer a vuestr@ peque!!

    Muchos besos guapa!

    ResponElimina
  3. Hola Montse, ojala el següent post sigui per dir-nos que ja teniu assignació

    ResponElimina
  4. Mimitus extres??? Aix... què bé!!!! Això va genial!!!

    I com et diu la Maro, tant de bo el proper post sigui per això... si és que deveu estar enfilant-vos per les parets.....

    Un petonàs carregat d'ànims bonica!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. Moooooooooooooltes gràcies!!!
    Eva, som una gran família bloguera i estem junts en els bons moments peró també en els no tan bons, i aixó es genial!!!
    Sandra, impacientes es poco!!! Pero como tú bien dices: ahora nos viene lo mejor.
    Maro, ojala!!! creuem els dits!!!
    Centdesitjos, de tant enfilar-nos semblem l'espiderman, jejeje

    SOU GENIALS!!!!

    ResponElimina
  6. Montse no me entero!! en el blog de Meri he leido que os vais ya a por el peque, pero no sé si eso lo que pone en tu entrada...

    aaayyyyyyy los idiomas no es lo mio

    ResponElimina
  7. ostras Montse soy lo peor, es otra Montse, es que para mi tu eres la unica jajajaja!!!

    en cualquier caso vosotros estabais al caer, creo que es de eso de lo que hablas en tu entradad, verdad??

    dioooos!! mio esto es el ansia viva!!! jajaja

    ResponElimina
  8. Addis, cielo, no pasa nada!!! Eso son las ganas, jejjeje pero que va, que mas quisiera yo, pero seguimos igual a la espera de la llamada. Intentaré hacer mis entradas en castellano, es que no me doy cuenta y en seguida me voy al catalán...jejje. Pues la semana pasada, llamé a la ecai y nos siguen diciendo lo mismo, "que está al caer", "que no puede tardar mucho mas",... pero yo no sé que pensar, la verdad es que me desconcierta lo que nos dicen y luego la llamadita no acaba de llegar nunca.
    Un besazo y gracias por estar aqui!!!

    ResponElimina
  9. Ja veuràs com passa ràpid i dintre de poc ens dones la notícia!!
    Molts ànims guapa, que segur que estar al caure..

    Petonets!
    Elena

    ResponElimina
  10. MOntseee, però si això ja estarà a punt!!, ja sabem que no es poden dir molt més quan truquem, perquè ni ells ho saben, però us queda molt poquet, va ànims guapaaa!!

    ResponElimina
  11. Ya no queda nada, estais más en Rusia que aquí, noia!!!!
    Muchos ánimos que la espera llega a su fin.
    saludos.

    ResponElimina